Author: Vicent

Era una nit gelada de novembre i molts no recordàvem el que era el fred a la tardor. Al carrer –entre naus d'un polígon industrial– una colla de músics, d'amics amb un passat comú, celebràvem la vida en l'homenatge a Pep Bolinxes, cantant de Gramoxone...

Va ser un dilluns, 11 de desembre de 2017, quan vaig començar una etapa apassionant en la ràdio. Entrar en directe en el primer programa de l'emissòra d'À punt, després dels llargs anys de silenci de ràdio pública en valencià, va ser una experiència meravellosa....

Buscant la llum a les acaballes del 2019 Puc assegurar-vos que el 2019 ha sigut i és de tot menys tranquil. Ara, justament, trobe un forat per explicar-me i descriure els canvis. Per motius laborals i d'horaris de la ràdio la meua col·laboració dins del programa...

L'onze de desembre de 2017 vaig començar la meua col·laboració en el programa matinal AL RAS de la ràdio d'À Punt Mèdia, just el mateix dia que els valencians i les valencianes recuperàvem el servei públic de ràdio. Des d'aquella data tots els dijous heu tingut...

Tres dels membres de NUC amb un servidor a les portes d'À punt Mèdia(Publicat. Revista Saó gener 2019)Encetem un exercici musical encoratjador per a la música en valencià i per això dediquem aquest text per parlar d’alguns dels discos que possiblement destacaran en 2019. La...

Xavi Sarrià i el Cor de la Fera. Xepo WS(Publicat. Revista Saó 2018)Porte uns mesos raonant amb músics, promotors de concerts i activistes de la cultura musical en valencià sobre les dificultats de professionalitzar el sector amb sous dignes per als artistes. Acabades les converses,...

La formació de Joe Pask al complet(Publicat. Revista Saó 2018)Durant l’escolta dels discos dels premis Ovidi Montllor de 2016, ens va sorprendre la irrupció de Joe Pask. Des de les comarques centrals ens arribaven retalls musicals d’un jove dilanià d’Alcoi que havia deixat l’anglès de les seues...

Carles Pastor en una imatge en concert de Xepo WS(Publicat. Revista Saó 2018)“Als peus de la llàgrima, vam marxar molt lluny / volíem viure amb les mans plenes de desitjos breus / no teníem pressa, jo et mirava les cames a la mar”. Així arranca...