13 maig Música per als morts
Porte dies pensant en com s’està reconstruint l’escena musical en temps de la Covid-19. La irrupció de concerts, a través de les xarxes socials i amb desigual presència d’espectadors, em porta a imaginar si eixe és el camí que ens espera als consumidors de música en directe i si serà la fórmula que s’acabarà assentant entre grups, orquestres i solistes. Ajuntaments, conselleries, mitjans de comunicació i empreses de tota mena ofereixen actuacions, xarrades, concerts o debats on line. La revolució Zoom ha triomfat. A fer caixa qui la faça, que serà un miracle.
Però, principalment, em dol com hem arribat a banalitzar les conseqüències de la crisi. Ho raonava l’altre dia amb el company Francesc Arabí. Se n’ha parlat i molt de les sirenes de la policia, les ambulàncies, protecció civil i els bombers. Un cavalcada de soroll que cada jornada, a les 20 hores, recorria els carrers amb l’excusa de l’homenatge a la gent que lluita contra el coronavirus. També ens ha sorprès com governs conservadors i progressistes acceptaven el glossari militar per a definir els efectes de la malaltia en la societat. Sí, m’han enfitat més les sirenes i allò d’ “aquesta guerra l’anem a guanyar”que tots els pastissos, coques i xocolates que m’he pogut empassar durant el confinament.
Els morts només són xifres rellevants si afecten Wall Street. Ja no hi ha recompte dramàtic de víctimes. Hi ha números. Hi ha milers de defuncions a tot l’Estat i, com en les guerres, només ens preocupem per tindre la tropa contenta: ara amb una Marta Sánchez2.0 per Youtube o practicant running amb vaquers i una cigarreta a l’orella per encendre a la fita del terme.
La gent mor i la preocupació que floreix és fer-nos la cervesa en la terrassa del bar i programar les vacances a l’hotel de la platja. És llavors quan les mesures per evitar els contagis ja no són tendència a twitter i les etiquetes que triomfen són les de “somos un gran país” i “volveremos a juntarnos”. On està la música per als morts? on està l’ajuda per a les persones que s’han quedat sense pares, mares, fills i germans? On estan els diners per als científics i la sanitat pública? No oblidem quina és la tragèdia d’aquesta crisi i quins els objectius reals per posar fi a les morts.