15 jul. DÉNIA I LA MAR DE JULIOL
Queda malament que ho diga però els deniers que estem fora recordem durant aquests dies el que significa viure el juliol a la mar de la nostra ciutat. Al llarg d’un dia passen moltes coses a les Rotes, les Marines, els Molins, les Bovetes, l’Almadrava, les Deveses o la Marineta Cassiana…però totes elles estan carregades de contemplació, deler i goig. La mar. És el que té la mar. Que cansa, que refresca, que enganxa. Anys enrere, un podia alçar-se tal dia com avui i córrer a primera hora xafant l’arena banyada. Un capbussó i una dutxa freda et preparaven per a l’esmorzar. En bicicleta al Mercat. Entrepà de figatells, tertúlia i frigoleta. A les dotze a bussejar, quatre caragols per a bullir amb llima i ja estem fent l’aperitiu. No, jo no vaig als Bous a la Mar. Un dinar lleuger, amanides, truites i polp sec torrat. Cervesa. Una becadeta baix d’un pi o a la terrassa. Bicicleta i al poble. Compre beta i coreà (a casa tinc crancs pensant en les orades). Faig un cafè a un bar del moll entre mariners queferosos. Torne a casa i prepare les canyes. Un darrer bany, controle les clotades i els alguers. Agafe una referència a terra. Cride a un veí d’estiueig. Del poble o preferiblement alcoià (els millors turistes de Dénia). Agafem les canyes, les cadires, entrepans i beguda. Cau el sol i prenim posicions a la platja. Vénen forasters a vore el poal buit. Posem un cartell al fons en diferents idiomes que diu: “pesquem sense carnada, no cal que esperen per vore si enganxem qualsevol peix”. Busquem la pau i la poca frescor que ens dóna la nit. Parlem de la vida, de com ha anat l’any. Hores més tard recollim les canyes. Hem fet porra. Ens tirem a la mar a les fosques. Contemplem el castell i el port encesos de llums. Un vaixell ix cap a Eivissa. “Em faria un gelat”. Amollem els crancs, alimentem els peixos tirant els cucs. Anem al xiringuito i rosseguem xocolate i llepem nata fins arribar a casa. Em repasse amb la màniga de regar el jardí. Em gite fresc, amb la finestra oberta al cel i sense por a les rondalletes. Demà he quedat per pujar a la creueta del Montgó i després…de nou la mar de juliol.