Aspencat, omnipresents als Ovidi*

Aspencat

La huitena edició dels Premis Ovidi a la música en valencià passarà a la història per l’èxit d’un grup que creix a cada disc que edita. Aspencat fou la banda més reconeguda en la gala organitzada pel Col·lectiu Ovidi Montllor (el COM) celebrada al Teatre Micalet el passat 27 de juny. Amb «Essència» aconseguí dos guardons –al millor treball de Hip Hop i Electrònica i als millors Arranjaments i Producció– i es quedà a les portes d’endur-se els premis a la millor cançó i millor lletra pel tema «Quan caminàvem». L’any anterior ja havien guanyat un Ovidi per un disc de remescles i el 2011 els faltà poc per aquell notable «Naixen primaveres».

Però aquesta edició estigué plena de sorpreses. Pep Laguarda s’imposava en la categoria de pop amb unes cançons enregistrades feia tres dècades i que –paradoxes de la vida– han eixit al carrer en el present exercici. En l’apartat de Rock la irrupció de Mox Nox fou un dels moments de la vetllada, una confirmació més dels recanvis musicals que s’estan produint. Venceren amb «Damnatio Memoriae» a Atzukak, Tardor i 121dB. Aquests darrers s’emportaren l’Ovidi al Millor Disseny pel seu EP «Lesotho» (Andrea Serra, José M. Pedrajas, José Martí i Vicent Carbonell).

Estellés tornà a ser protagonista. Dos dels quatre discos finalistes en Cançó d’Autor es fonamentaven sobre versos del poeta (el de Bertomeu i el de Pau Miquel Soler). Finalment fou l’estrena en solitari de Soler –cantant d’Arthur Caravan– qui s’endugué la planxa metàl·lica. En l’apartat de Millor Lletra, Lluís Vicent triomfà amb «En la corda fluixa», per davant dels textos de Mara Aranda, Senior i Aspencat; poca broma. «Als germans de diferent mare» de Senior i el Cor Brutal fou considerada la millor cançó de l’any pel jurat; i el fantàstic «Lo testament» de Mara Aranda i Solatge, s’imposà com a millor disc de Folk. Un Ovidi més a la saca d’Aranda i ja hem perdut el compte dels nombrosos premis que té.

La nit del Micalet fou un combat musical entre artistes de dues comarques: La Marina Alta i l’Alcoià (11 nominacions de 44 possibles). Aspencat (Benissa i Xaló), Mox Nox (Pedreguer, Benissa i Dénia), Pau Miquel Soler (Alcoi), Júlia (Alcoi) –premi a la millor maqueta–  i Arthur Caravan (Alcoi) –David Cloquell per «Vents», premi al millor vídeo clip– anaren pujant a l’escenari. Igualment ho féu una altra alcoiana, Amàlia Garrigós. L’ex periodista de Ràdio 9 recollia el premi especial al suport de la música en valencià enmig d’un llarg aplaudiment i envoltada de companys afectats per l’ERO de RTVV. Honorat Ros, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, li lliurà el guardó. 

Per acabar, els Ovidi Montllor d’enguany reteren homenatge a una dona excepcional, Mari Carme Girau. Qui podia imaginar-se que als anys 60 una xica de Simat de la Valldigna viatjaria a Barcelona per estudiar Farmàcia i acabaria formant part dels grans regeneradors de la música catalana: Els Setze Jutges. Amb 73 anys Girau explicà, amb humilitat i senzillesa, com va ser el seu periple musical per Catalunya, les relacions amb Joan Fuster, Josep Maria Espinàs, Serrat, Llach… Les dificultats durant el franquisme, la censura, la falta de recursos per enregistrar cançons, però també l’entusiasme per recuperar les velles melodies i fer-les noves.

Girau rebé les felicitacions per carta de diferents membres dels Setze Jutges i el premi honorífic a la seua trajectòria de mans del president del Col·lectiu Ovidi Montllor, Manolo Miralles. Cantà a capella per a un públic entregat i deixà les millors paraules de la nit. «El crit de guerra dels Setze Jutges era ‘ens calen cançons d’ara’. Les cançons d’ara les féu tots vosaltres. Moltes gràcies per elles. I, en aquella època del Franquisme, on no podien arribar els partits polítics –perquè estaven prohibits– i els mitjans de comunicació –perquè estaven censurats– doncs arribaven les lletres de les nostres cançons. Ara, segurament també arribaran les vostres. Perquè ens calen cançons d’ara». Tronadora ovació.

I l’altra bona noticia de la nit la donà el membre del Consell d’Administració d’RTVV i vicepresident del COM, Rafa Xambó. La direcció de la cadena pública valenciana acceptava la proposta presentada pel propi Xambó per a que un 33% de les cançons que sonen a Sí Ràdio –l’emissora pública musical– siga en valencià. Per a facilitar la programació el COM –a través de l’investigador i crític Josep Vicent Frechina– aportà al servei de documentació de la ràdio les més de 3.500 cançons editades al llarg de les huit edicions dels premis Ovidi Montllor.

Manolo Miralles, president del COM, tornà a carregar en el seu discurs contra els governants del PP pels casos de corrupció i el menyspreu a la llengua i la cultura del poble valencià. També personalitzà la protesta amb el ministre Wert. Les seues proclames serviren per tancar la gala del 2013. L’any que ve més i millor. Segur.

Els guanyadors

Els Ovidi 2013
Millor Disc de Cançó. «L’amor o la guerra» de Pau Miquel Soler
Millor Disc de Folk. «Lo testament» de Mara Aranda i Solatge.
Millor Disc de Rock. «Damnatio Memoriae» de Mox Nox
Millor Disc de Pop. «Plexixon impermeable» de Pep Laguarda
Millor Disc de Hip Hop i Electrònica. «Essència» d’Aspencat
Millor Maqueta «El Mecanoscrit» de Júlia
Millor Cançó. «Càntic als germans de diferent mare» de Senior i el Cor Brutal
Millor Lletra. «En la corda fluixa» de Lluís Vicent
Millors Arranjaments i Producció. «Essència» d’Aspencat
Millor Vídeo Clip. «Vents» d’Arthur Caravan de David Cloquell
Millor Disseny de Disc. Lesotho de 121dB d’Andrea Serra, José M. Pedrajas, José Martí i Vicent Carbonell

*PUBLICAT A LA REVISTA SAÓ DE JULIOL-AGOST