21 ag. IOGURTS I ÚS DE LA LLENGUA.
Anar a comprar a un centre comercial és tota una aventura si disposes del temps just. Les distàncies entre els productes que vols adquirir i els itineraris definits pels responsables de màrqueting fan de la compra una carrera frenètica per evitar gastar-te més diners i consumir la vesprada. Amb tot, eixe no és l’únic problema. Només entrar al recinte ja xoques amb els venedors de sillons, de targetes de crèdit, d’assegurances o de cosmètics que t’assalten sense compassió als passadissos d’accés. L’altre dia però, al Carrefour de Campanar, a València, fou diferent. Vaig entrar com un coet per salvar la presència de tres dones rialleres i un mostrador. “¿Tiene un momento por favor? em digué una xica amb la pertinent acreditació de l’ONG Intermón Oxfam. Sense parar la marxa en direcció a l’entrada definitiva -i lloc segur de la zona d’alimentació- li vaig respondre: “ho sent, tinc pressa”. Generalment amb aquesta resposta sempre m’han interpel.lat amb un “si són cinc minuts” o “serà molt breu”. En canvi ahir la treballadora d’Intermón o voluntària de l’ONG em va descol.locar en replicar: “Uf, mira. No se valenciano y eso que me he presentado tres veces al mitjà”. Em vaig acomiadar perplex. I per la zona de congelats el meu cap bollia i analitzava la resposta que em va regalar la xicota. La dona d’Intermón (ONG que curiosament té el nom fonèticament català) em va contestar així per…i allà van les meues cavil.lacions: A) Mira que bé, com vosté parla valencià i no té temps i jo vull que es faça soci d’Intermón però no sé valencià. No passa res, vosté se’n va a per iogurts i jo ja pillaré per banda algú que xarre en castellà per apuntar-lo. B) La xica està traumatitzada per no aprovar el Mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià i damunt el seu nivell no li arriba per entendre “ho sent tinc pressa”. C) És possible que des de la conselleria li hagen aprovat l’Oral i l’Elemental per la cara o va copiar a l’examen! O, més curiós encara, s’ha presentat tres vegades al Mitjà sense tindre ni idea de la nostra llengua. D) M’estava demanant indirectament que em fera voluntari lingüístic. E) Ja està! És una xica sofisticada. Volia lligar amb mi. F) Carrefour i Intermón proven noves estratègies de “mercadotecnia”. Des d’aleshores no he pogut trobar una resposta que em deixe tranquil. Per això he decidit escriure l’anècdota per si alguna persona pot aportar-me idees. Bé siga experta en ONG (abstindre’s Blasco) o en sociolingüística (no cal ser conseller de plurilingüisme). De tota manera la pròxima vegada davant d’un “¿Tiene un momento?” diré “sí, dispose de temps de sobra, encara que em caduquen els iogurts” i a vore què passa.