21 maig La dana, el Joventut i les “Villacampa”
Ens agafà per sorpresa. Cap joc de botes d’aigua a casa i bosses de plàstic a les sabates. La barrancada va arrancar vides, destrossar famílies i engolir cases i vehicles. La dana del 29 d’octubre de 2024 també va despertar en nosaltres un esperit solidari sense precedents. Cadascú va ajudar conforme va poder. De les seqüeles de tot allò, millor no parlar-ne en aquestes ratlles. Han passat set mesos i molta gent encara no sap com es troba realment.
Hui em permet fer un apunt sobre aquestes “Kelme Villacampa”, que vaig haver d’usar submergit en el fang durant les tasques diàries i mentre els meus familiars buscaven botes d’aigua a diferents botigues, a més de cinquanta kilòmetres de l’epicentre de la tragèdia. Soc seguidor del Joventut de Badalona des de fa més de quaranta anys. Vaig créixer amb la mecànica de llançament del Matraco «Margall» i de les entrades elegants a cistella de l’aleshores jove Jordi Villacampa. Després vindrien els Jofresa, Reginald Johnson, Ferran, Montero, Morales, Crespo, Ruf, Smith, Corny Thompson, Riqui, Pau Rivas, Parra, Vives i tants i tants jugadors que m’han fet estimar Badalona des de la distància. D’adolescent mai vaig poder comprar-me les «Kelme Villacampa». Fou en el 25 aniversari de les esportives quan les vaig adquirir en «Arnau», una botiga clàssica d’esports de la ciutat de València. Des d’aleshores les he conservat com un tresor.
Eixe tresor va salvar els meus peus i els del meu fill durant aquells dies de iot i aigua. Cada nit rentava les esportives amb cura perquè les necessitava més que mai al matí següent. Finalment, incomunicats com estàvem a Picanya, vaig anar a València caminant i el meu germà em va portar unes botes de plàstic adquirides a Xàtiva. Les «Kelme Villacampa» clivellades per l’aigua, van descansar per fi.
Fa uns dies les vaig traure d’una caixa. Acartronades i descolorides. Són l’exemple d’eixa paraula que ara està en boca de tanta gent: resiliència. El Joventut de Badalona en sap i molt del significat d’eixe mot, com els milers i milers de veïns de les comarques afectades per la dana. Les meues «Villacampa» romanen al meu armari per recordar-me com d’importants en la meua vida han sigut l’esport, la solidaritat i la resistència davant de les adversitats. Ara tenen per a mi més simbolisme que mai.