18 maig Fars i Balenes
Meteor, la banda de la Marina. Per Revela’t Fotògrafs. |
La primavera floreix farcida de noves produccions. Discos apareguts en un any que podrien consolidar la tendència guitarrera en la música jove en valencià. Meteor és una d’eixes bandes que hem seguit des dels inicis a les pàgines de Saó. Amb Enllà la llum, els seus integrants han decidit centrar-se en allò que volen ser com a grup (curiosament, l’anterior disc es deia Allò que som). Per això, potser, en aquesta ocasió no han confiat en Marc Dasousa als botons. Ha estat Joel Gilabert, baterista del grup, qui s’ha encarregat de portar la batuta i el pes del disc en una gravació realitzada a l’estudi SoundKeys (el Verger). «Volíem definir més el nostre so, amb temes més madurs i buscant la cohesió. Teníem clar que calia anar amb més calma per assentar les bases estilístiques del grup». El resultat és més dens que la producció anterior: composicions AOR, més gustoses de digerir i no tan fàcils d’empassar. Més complet. Evolució.
Temàtica marinera, el far, els penya-segats, el Penyal d’Ifac, les fotos que acompanyen el disc al litoral de Benissa, el videoclip del primer senzill «La gravetat»… la mar en essència per a una banda de rock que ha crescut i molt. «Des de ben jove marxava a les Rotes [la costa sud de Dénia] i allí em posava a escriure», explica Gilabert. Enllà la llum és també una recerca en el món dels sentiments i objectius dels quatre músics. Cançons sobre persones estimades que ja no hi són, reptes de futur, relacions amoroses… un recull vital vestit amb una veu –la d’Adrián Hyde– imparable.
El disc pot adquirir-se al seu bandcamp i físicament autoeditat pel grup. Com a atractiu per als fans, les cançons «L’instint» i «Ni un pas en fals» tenen col·laboracions de luxe: Julio Maloa (La Raíz) i Ivan Gosp (Aspencat). A més a més, es nota la mà de Jaime Morell al piano en «Seràs amb mi», un tema emotiu i d’excel·lent factura vocàlica.
L’Home brut. Foto d’Andrea Penalba |
I més llum
La comunicació de les balenes i la creació de llum dels éssers de les profunditats marines ha servit d’excusa creativa per al disc de debut de L’Home Brut. Aquest quartet –abans trio– de la Vall Farta (la Ribera Alta) ja es va donar a conéixer amb una notable maqueta en els premis Ovidi Montllor de 2015. En Cants de balena (Mésdemil) ha comptat amb la producció de la meitat de Tardor (Tono Hurtado i Àlex Martínez. Globo Estudio), i aquest casament creatiu ha donat bon resultat. Un disc directe, rítmicament interessant i recomanable. Guitarres i riffs que enganxen amb veus doblades que potencien els onze talls del disc.
Eneas Ribelles, baixista i lletrista del grup, relata que els agradava la metàfora de crear llum en l’obscuritat, en les profunditats de la mar: «Volíem buscar la llum on hi ha foscor, com ho fan les criatures marines abissals, que aconsegueixen sobreviure creant formes d’il·luminació».
Cants de balena és un crit sonor per a escoltar la música de L’Home Brut, seguint amb la idea de la comunicació sota l’aigua i a grans distàncies, un disc en què trobem el mateix Àlex Martínez en la deliciosa «Silenci abissal».
«Jo pensava que era un far. Somiava a deixar el mar, llum que trenca la foscor, augmenta la pressió». L’Home Brut. «Projectat com si fos la llum d’algun far, afegint planes a la nostra història. Et desfàs com el paper sota la pluja, esvaint cada paraula inoportuna». Meteor.
Seguiu la llum de la nova onada del rock valencià: paga la pena.
Article publicat a la revista Saó d’abril de 2016.