16 nov. 121dB. L’optimisme guanya l’escepticisme
 |
| 121dB en directe. Xepo WS |
El retorn de 121dB amb un EP en vinil (en procés de materialització mitjançant la plataforma Verkami) serveix per què la banda de València mantinga el pols ferm en l’escena musical del nostre país. «Lesotho» està format per quatre temes on hi predomina un discurs d’actualitat impregnat d’emocions. Missatges que, líricament, naden en les dificultats del present col·lectiu però que també bussegen en les interioritats personals. La música de 121dB és actual en la forma i en el fons. El seu emocore, la puixança de les guitarres i els colps sonors de la base rítmica narren eclècticament la crisi que patim, el frau humà en què estem instal·lats, les pors i les decepcions. Però no és un disc negatiu o de viratge estoic. «La temàtica és prou continuista respecte a Assaig/Error, però l’essència tampoc canvia des d’Equilàter (els dos treballs anteriors)», afirma Ramon Marrades, baixista del grup. «Les lletres de 121dB estan farcides d’escepticisme però, no sé si es nota, que tant en la nostra vida fora del grup com amb Lesotho, veiem coses que ens plenen d’optimiste. Potser que ‘Nostàlgia de futur’ siga la cançó més optimista que hem escrit mai. I ‘Equilibri impar’ és una lletra totalment autobiogràfica. Al final sempre és el mateix, observació subjectiva passada pel nostre filtre. Algú ens ha dit alguna vegada que som massa críptics», apunta el membre del grup.
 |
| El trio de VLC. Xepo WS |
El trio és l’exemple del jovent preparat que ha passat per la universitat i que coneix les dificultats d’una generació angoixada. Un economista, un informàtic i un fotògraf és un bon combinat per fabricar composicions on hi ha apunts de física, tecnologia, macroeconomia, geopolítica, poesia o art visual. Aquest treball apareix després d’un parèntesi de la banda forçat per la marxa a Holanda de Víctor Moya (cantant i guitarra) i Ramon Marrades (baix). A València els esperaven Albert Belda (bateria) i Pau Paredes (enginyer de gravació) per arrodonir als estudis Millenia (Vicente Sabater) quatre cançons engabiades dins del nom d’un petit país africà: Lesotho. «És evident que Lesotho és un país dintre d’un altre país (Sudàfrica) i això representa una metàfora molt gràfica. Però el nostre Lesotho més enllà de l’obvietat política representa una abstracció personal. El nostre Lesotho es recolza en les estructures que ens són pròpies i està ple de complexes, errades, simfonies i il·lusions. És un espai d’amics i encontres. És nostàlgia de futur», argumenta Marrades. Als anys 80 fou el grup valencià de pop Armas Blancas qui també cantà “Nostalgia del Futuro” i ara 121dB ret un petit homenatge al cartellista Josep Renau, amb l’esplèndida peça del mateix nom. El repte és si amb melangia es pot construir la felicitat futura tornant a repensar el que volíem ser de majors abans de l’esclafit econòmic, de la davallada generalitzada que sofrim. Eixe és el discurs que 121dB dibuixa a Lesotho on guanya l’optimisme. «Entrà la llum,/vam descobrir escletxes,/en mirar-les augmentaren i vam composar la més potent de les imatges./L’energia incontrolable, incontrolable./No hi ha murs, ni portes ni entrebancs que puguen rodejar-te./Amb un fort abraç, ganes i treball, no coneixeràs obstacles./Plena el teu moment de nostàlgia de futur./De nostàlgia i noves il·lusions.».