11 març Una riuada millor que una guerra
Algunes històries laborals de la meua vida han sigut gratificants. La majoria diria jo. En altres casos no puc dir el mateix. Empresaris i directius que enganyen sistemàticament als treballadors n’he conegut uns quants i tampoc tinc massa experiència. Per altra banda, en tres o quatre treballs he estat sense contracte o amb una beca que no servia per cotitzar. Ara, amb la reforma recent, el pànic s’ha instal.lat entre companys, amics i coneguts de l’empresa privada i pública. Els que manen tenen plena llibertat per reconduir els destins dels negocis i el futur de moltes vides. El comiat massiu ens envolta amb la mateixa freqüència que les paraules “estic aturat”. Com puc defendre aquest sistema econòmic rovellat i caduc? Aquest mètode que segueix enriquint alguns i afonant a més i més gent? Un amic em va dir que abans les coses es resolien amb una guerra. Avui m’han assegurat que no, que serà una riuada: una solució, per tant, més valenciana. El problema és que les desgràcies nacionals, locals o mundials, sempre afecten als de sempre. Perquè el Xúquer ni es desborda a Wall Street, ni passa per les Illes Caimà o per Suïssa. En tot cas, preferisc el fang de la Ribera que el fang d’una trinxera. Una mort més estètica, pense jo.