01 oct. EL TRINEU TANOKA. Desfent la neu a colps de guitarra*
«Microones» és el segon treball per a El Trineu Tanoka (Benissanó-Llíria). Dotze talls per a gaudir amb un dispositiu sonor que reproduisca els petits detalls d’un disc generós en estímuls i suculent en la gravació. Tornem a parlar de rock de guitarres. Power pop casat amb lletres enginyoses i surrealistes. Transgressió original i irònica. («Déu viu dins de la ràdio i saps que et vol..», «Ja ve l’estiu. L’estiu és lleig i fals», «Xica coet», «l’Home biònic», «Satel·lit Neutral»…).
Les raons de Microones s’expliquen en el tarannà del propi grup. Ho argumenta extensament Xavi Blesa, veu i guitarra de la banda. «El nom del disc ens agradà als tres, encara que parega mentida. I no és gens fàcil arribar a un consens en un trio de rock. De zero a cent en uns pocs segons. De congelats a estar bollint en un tres i no res; així som nosaltres. Creàrem el grup i als sis mesos ja teniem un disc, en dos anys dos cedés i molts concerts a les esquenes».
Però també hi ha un rerefons lèxic, musical i sentimental que amaga «Microones». La filla menuda de Blesa es diu Ona i «el micròfon és un element bàsic de la música (transmetre) i les ones de la ràdio ens porten els sons que ens va captivar d’adolescents (rebre). A més a més si els Sonic Youth tenien el ‘Washing machine’ nosaltres havíem de tindre un altre domèstic!», conclou el músic.
El disc potser seria més rodó amb menys temes, però en conjunt és pura dinamita que els Tanoka saben comunicar en directe. Un trio impetuós dalt de l’escenari dotat d’una captivadora base rítmica (Tubal Perales i Ico) orquestrada sota el comandament creatiu de la veu aguda i melòdica de Blesa. Un fet diferèncial per a ser reconeguts en la escena més recent de l’indie català. Perquè de música indie parla el grup quan arriba el moment d’ubicar-se en l’escena rock. «El revivaldels 90 ja està ací!! Shoegazing, Noise pop, Experimental punk, Psychodelic rock, My bloody valentine, No age, Deerhunter, Pavement, Tame Impala… Encara que nosaltres ens fixem també en bandes més melòdiques com ara Teenage Fanclub, The posies, The flaming lips… i a nivell català ens encanten Plouen Catximbes, Inòpia, Raydibaum, i Antònia Font… El Columpio Asesino (des de Pamplona) també és brutal. Volem que El Trineu Tanoka faça de punta de llança d’aquest estil musical a València».
I realment, en poquet temps i dos cedés, porten el camí d’aconseguir els objectius.
* PUBLICAT A LA REVISTA SAÓ DE SETEMBRE