24 maig La calor dels optimistes
Hi ha persones que reviscolen amb l’arribada de la calor. Eixa sensació de bonhomia, que a tots ens ha entrat alguna vegada al mes de maig, fa que caminem per una singladura més optimista gràcies a tot el que significa incrementar la vida a l’aire lliure.
L’altre dia, al claustre de la Beneficència, vaig poder entrevistar al professor José Antonio Marina. He de reconèixer que de filòsofs en conec pocs, però amb tots tinc eixa sensació de cafè-conversa (amb el sol baix de fons) a una terrassa a la vora de la mar.
Aquest home vol fer dels pares uns bons educadors de fills. També té unes idees interessants per millorar les empreses. Propostes que passen -evidentment- per la cohesió de directius, accionistes i treballadors. En aquest apartat d’empresa intel.ligent va repetir en diferents moments la paraula confiança. Confiança entre els treballadors i els directius, confiança dels accionistes envers els directius, confiança dels clients cap al producte que es vén i cap als responsables del producte…
No hi ha res pitjor que la pèrdua de confiança. I no parle del món laboral, empresarial o econòmic solament. Ara bé, hi ha una situació pitjor. Aprofitar-se’n de la confiança de la gent per actuar com un tirà. Creure’s que un es Déu, o una divinitat venerada.
El lema econòmic, polític o social de la confiança és d’alt risc. Per a posar-lo en pràctica cal ser una persona normal, a ser possible honrada i sobretot intel.ligent, com diria el pensador-xarraire de Marina.
Amb l’optimisme primaveral i l’espenta de la confiança, si més no, es pot pair una bona entrada a l’estiu. Ja se sap que “la partida la guanya no el que té les millors cartes, i sí el que millor les juga” com vaig escoltar l’altre dia envoltat de psicòlegs i docents.
Per tant, rellegiré fragments de l’obra “Els veïns del meu carrer” de J. V. Foix. Avui necessite retrobar-me amb les avantguardes.