El Verger i el Safari vs València i el Bioparc

El Verger i el Safari vs València i el Bioparc

Fa uns dies em va colpir el tancament del Safari Park del Verger. Per als ciutadans de la Marina ha sigut durant molt de temps un referent de l’oci per a xiquets i grans. Amés de ser un recinte on poder conèixer animals als quals difícilment teníem accés. També ha estat, sense cap dubte, un xicotet motor de llocs de treball que han repercutit fonamentalment entre els veïns del Verger, Ondara i Pego.
Com a periodista vaig cobrir dues notícies de relleu en el Safari. Una de positiva i l’altra de negativa. La bona va ser el naixement d’uns lleons albins i la dolenta la mort d’una parella de jubilats alemanys als quals dos tigres van fer pedaços en eixir els ancians del seu cotxe i endinsar-se en territori felí.
Amb el Safari del Verger “xapat” em pregunte com sobreviu el Bioparc de València. Durant un any he visitat totes les setmanes aquest luxós recinte zoològic i m’ha preocupat la constant falta de públic. Entre setmana i de vesprada apenes vint persones passegen entre els animals de Madagascar i Àfrica. Pels matins he vist grups d’escolars en alguna ocasió i els caps de setmana bàsicament famílies amb abonament de tot un any per cada adult (no arriba als 60 euros) i un grapat de turistes.
Sincerament i en època de crisi veig perillar el Bioparc, després del dubtós sistema d’expropiacions de terres del consistori i posterior concessió a una empresa privada que se n’ha fet càrrec de la gestió.
Aquest zoo “tunejat” que temps enrere era plenament municipal és el clar exemple (un més) de la política de muntar falles insostenibles del PP (el Palau de les Arts, Terra Mítica, la visita del Papa, la Fórmula 1, la Copa dels Velerets…). Uns fan el negoci inicial i després el deute el paguem els ciutadans via ajuntament o Generalitat.
Però bé, no voldria posar-me negatiu. Els animals en captivitat donen llàstima però és innegable que ens atrau la seua bellesa i sentim emoció en vore’ls al davant.
Els actuals dirigents polítics que manen, per contra, només donen llàstima. Llàstima i fàstic, molt de fàstic.